Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Mescladis e còps de gula
Mescladis e còps de gula
  • blog dédié aux cultures et langues minorées en général et à l'occitan en particulier. On y adopte une approche à la fois militante et réflexive et, dans tous les cas, résolument critique. Langues d'usage : français, occitan et italien.
  • Accueil du blog
  • Créer un blog avec CanalBlog
Publicité
Archives
Visiteurs
Depuis la création 615 674
Newsletter
7 juin 2015

Rolland Berland, Pas Aisada, La Vita !

 

Orador

Oradour-sur-Glane

 

Rolland Berland, Pas Aisada, La Vita !

 

La vida es pas aisida, non, e i a dos biaisses almens per zo mostrar : lo comic e lo tragic. Rolland Berland, dins un recuelh de cortas novèlas publicadas dins las doas lengas francés e occitan lemosin, es excellent dins l’un e l’autre genre.

La primièra partida conta, dins una seria de pichons tablèus que son aitant de nhiòrlas plan capitadas, las malaventuras de Liunard, celibatari rural endurcit, confrontat al monde estranh e complicat de la modernitat : lo CHU de Lemotges, las « piuces », que s’escondon dins tota aquesta electronica del diable, l’installacion de la television e del numeric, la mòrt de son « petaron » e la compra d’una « tre tre » (veitura sens permes), batejada Comtessa… E vaquí tota una tièra de cranas istòrias, de còps a se pissar de rire : Lo Liunard e la telé ; Lo Liunard a passat au numeric ; Lo Liunard se fai de la bila ; Lo Liunard e las radicacions ; Lo Liunard e sa tre-tre… Liunard es lo vertadièr fals « einucent » de la tradicion lemosina que totjorn comença sas remarcas de bon sens per un « sei benleu pas tant fin coma d’autres ». Perqué es el que parla, que conta son istòria dins un fuòc d’artifici d’expressions chucosas. Podèm dire que son de las nhòrlas en primièra persona, sul model del Liunasson a l’exposicion de Lemòtges del 1886 (Lionossou a l’Erposici de Limogei), tèxte en vers del famos Lingamiau (Édouard Chaulet) que Berland, justadament, a legit e revirat sul site Chanson-Limoinse.net. De notar tanben que podetz legir e subretot escotar quasiment totas aquelas istòrias, e d’autres del Liunard que son pas dins aqueste recuelh, dichas per lo quite Berland sul mème site.

Per demostrar la virtuositat linguistica de Berland, se podriá raportar un fum de passatges. Citarai lo raconte de la cachavielha de Liunard trabalhat per las piuses, que li dison lo monde, n’i a de’n pertot : « raibava[1] de machinas emb de las tiretas plenas de piuses que volavan pertot, de las nibles negras de piuses… N’ien aviá plein lo ciau, sus los aubres, per terra, ’las sautavan sus me, se conhavan dins ma saurelhas, dins mon nas, dins ma gòrja ; las sentiá dins mon ertomac que se pifravan d emon sang, que me suçavan los fetges, que fermijavan dins mas colhas que ne’n pissava negre a plena baciá… »

Vaquí tanben la descripcion de l’ascensor del CHU de Lemòtges : « aviá mai de botons, defòra mai dedins, que l’acordeon dau pair Lanharga ; e lo monde ne’n jugavan, mas quò fasiá mas tin-ton de temps en temps. Eram cabonhats coma ’na gorretada dins ’na borreta ! »

 

La segonda partida, es diferenta, fòrça plan diferenta. La primièra novèla presenta un personatge que podriá en fach èsser Linuard, mas la cara trista, lo costat negre de Liunard (Un Long jorn d’estiu). Dins son vilatge arroïnat, espera la visita de sos enfants que venon pas, que venon pas mai. Aqueste còp an quitament doblidat de se destornar de la rota de las vacanças que los pòrta a la mar. Alara se ramenta del fusil de cassa escondut dins lo granièr… « Lo chen alevat la testa, remuda la coá, visa, visa bien, se dreça, comença de s’eslunhar, doçament, la coá entre las chambas. Lo vielh lo creda coma eu lo creda per li balhar sa sopa. La béstia vira la testa, comença a marchar redde, a córrer, a fugir. Eu a virat darreir lo bastits esblohats ». Puèi Berland seguís una jornada d’escòla d’un dròlle cap a la fin de la segonda guèrra : a doblidat de far son problèma, aquò lo tafura… Acompanha un conse de vilatge que dèu presidar la cerimònia del onze de novembre davant lo monument als mòrts… e vaquí que los mòrts li respondan « present »… Un pelut de 14 enfin que l’orror del bombardament mena facia al conselh de guèrra … Dins aquels quatre racontes, que cadun es un vertadièr còp de punh pel nas, Berland demostra d’èsser un remirable estilista e narrator. I trapèm lo tèxte lo mai fòrt e polit benlèu jamai escrich sus la tragedia d’Orador (Lo Problema e la ròsa). L’istòria que se debana dins las trencadas (La man, e quina man !) es aitant remarcable : auriá pogut èsser un capitol de Los Jorns Telhòu (1995, n’en faguèri aquí lo compte rendut), tarrible e subrebèl roman de Berland, qu’auriá meritat milanta còps d’èsser tornat publicat e celebrat per 2014, annada anniversari, coma una òbra maja sus la Granda Guèrra. Perqué trantalhi pas a dire que Berland es l’un dels nòstres melhors escrivans, si que non lo melhor, d’expression lemosina. Se son òbra foguèsse en francés, gaudiriá d’una fòrta reconeissença : los Lemosins serián fièrs d’el. Mas los legisson pas, son quite nom es desconegut de totis. Vos balhi l’escasença de lo descobrir sul pic. Veiretz, seretz pas decebuts !

 Joan Pèire Cavalièr

Pas Aisada la Vita !, Éditions de l’Esperluette, 2014, 13 euros.

Ai publicat d'aqueste article una version en francés mai corta dins La Lettre du Limousin (février 2015)



[1] De pas doblidar que se tracha en lemosin de la primièra persona del singulièr.

Publicité
Publicité
Commentaires
J
Bonjorn,<br /> <br /> <br /> <br /> D'enquera una vetz, vene vos dire marces per nos engulhar sus de las eideias per legir (« toschar » seriá beleu dins lu pró).<br /> <br /> <br /> <br /> Vene de 'chabar « la prumiera partida », de taus personatges, faça a la modernitat, n'i a d'enquera, manca d'anar veire « l'internet ». Sens parlar aquí dau « skeuomorphisme » de las interfaças numericas, faça ad un escran, fau be trobar de que far 'pulhar la gent sus lu bon boton.<br /> <br /> <br /> <br /> Lu libre me faguet 'pelar 'na p'ita vielha dins lu vilatge qu'anava los 'mercres au « centre nucleaire » e non pas chas o b'etot au Luclerc. Un jorn, la tipessa de la caissa s'entraupet dins la moneda, ela, e la que la menava, s'entorneten au supermerchat per tornat 1 franc 50 a la caissiera.<br /> <br /> Tot parrier mon pair, la prumiera vetz qu'eu viguet 'na disqueta 5"¼ eu creguet que mon cosin se fotava de se quante eu eispliquet que qu'eria pas dau carton. Per mon pair, la disqueta eria una amelioraci' dau papieron de l'orgua de barbaria, res mai.<br /> <br /> Dise aquò mas i a de las eisperiança de facha sus daus goiats d'aüei metuts faça ad un minja-disque o sabe tròp que e de d'avieisar las reacci', lu Liunard es tot sauv 'na babòia.<br /> <br /> <br /> <br /> Me resta pus que de legir la seconda partida.<br /> <br /> <br /> <br /> Jan Peire Bertrand
Répondre
Publicité