Una lectura del tract : Reivindicam pas res
Vaqui un tèxte mandat a la Setmana lo 5 d'abrial darrièr en responsa d'una sollicitacion de Lois Rousse a prepaus del tract que foguèt distribuit a la manifestacion de Besièrs : Nous ne revendiquons rien.
Una lectura del tract : Reivindicam pas res
Ai recebut uèi 4 d'abrial 2007 un mail mandat per Lois Rousse que ditz, exactament
(aquò es un copiar-pegar) :
Amics,
Ce serait bien, si, dans les débats occitanistes qui suivent la manif de
Béziers, vous faisiez savoir, en quelques lignes, ce que vous avez pensé du
tracts (nous ne revendiquons rien) . Pour ouvrir.
Merci.
Claude Sicre
Ci-joint le tract
Courriel de la setmana
vistedit@wanadoo.fr
Es pauc de dire qu’aquel
messatge es pron cavalièr, se pòdi dire ! Se vei plan que lo Sicre a pas
de temps a perdre : un « amics » generic, una demanda formulada d’un
biais estranh (« seriá plan... », mais perque e per qual ?), l’adrèça
electronica de la Setmana en PS...
donca aquò vòl dire : « seriá plan de mandar a la Setmana vòstre vejaire sul prospèctus Reivindicam pas res... » (tract que traparètz aquí dejós). Es
pas une invitacion a discutir (sufís pas de botar un « per dubrir »
enigmatic), mas a parlar del prospèctus dins la Setmana. Soi un occitaniste obedient e farai aital.
Ièu n’ai deja parlat un
bocin dins mon blòg, per dire qu’aquel eslògan me semblava a l’imatge de la
manifestacion : un acte d’autoafirmacion joiós e sobeiran de la lenga e de la
cultura occitanas. Diguèri tanben qu’era « irritant ». Irritant,
perque :
1- aquèla auto-afirmacion
se pòt pas far (solament) en francés. De mai en mai, l’occitan s’afirma
esclusivament, ò quasi, en francés. Es renonciar, de fach, a la lenga per la
portar melhor, la far coneisser, etc. Aquò me sembla completament
contradictòri. L’occitan, es a dire sa sola evocacion / invocacion ven un mejan
per se far una plaça dins l’espaci de la cultura esclusivament francofòna. O
disi pas per los Fabulos (lo grop), que cantan e bolegan encara en occitan, mas
es una tendéncia, que me sembla plan representada per la Linha Imaginòt (la revista).
2- evidentament, la tòca
d’aquela manifestacion era de portar de reivindicacions. La crida se faguèt sus
un sòcle de reivindicacions culturalas esplicitas : ensegnament, ajuda a
la lenga… e lo monde que faguèron lo trabalh per trobar de sostenhs encontrèron
sovent de dificultats importantas, perque las reivindicacions justament semblavan
tròp « radicalas » ( !) (subretot per la referéncia al desvolopament
de l’usatge public de la lenga). De reivindicacions, n’avèm un fais per pas
daissar crebar la lenga completament, e lo monde que participavan, normalament,
eran d’accòrdi amb aquèla plata-forma (minimala, per dire la vertat).
3- lo prospéctus es
contradictòri, que ditz : « nous savons grâce à elle [la lenga/
cultura occitana] que l’approfondissement de la démocratie passe par la
décentralisation et la pluralité culturelles ». Aquò es pas una reivindicacion ?
Parla tanben de « langues maltraités », per l’occitan e d’autras
lengas. I a donca forçadament la reivindicacion de pas mai mal-tractar la lenga
(una reivindicacion que, o podèm dire, manja pas de pan).
4- l’atencion esclusiva a
las « òbras » es completament irresponsabla (« donner, au peuple
qui nous a tant appris, donner, au plus large public, les œuvres qu’ils
méritent. Car c’est par nos œuvres, de toutes natures (y compris les
manifestations de joie ) que nous convaincrons ces publics de venir partager ce
que nous vivons », mas subretot, veire la prefacia de Sicre à La Revue des Deux Rives, Europe/Maghreb,
n° 4, tanben dins lo darrièr n. de la Linha
Imaginòt). Plan segur, las òbras sont essencialas per balhar la desirança
de la lenga, e la far viure. Mas demandi pardon de dire una causa tant
triviala : per obrar cal la materia, cal la lenga, e la prioritat de las
prioritats es la transmission de la lenga parlada (disi plan parlada e non pas
escrita, qu’aquò es totjorn secondari per la vida d’una lenga). Las òbras
(musicalas, oralas, escritas, etc.) seguiran totjorn : i a pas de lenga
sens òbras, mas sens lenga i a pas mai d’òbras (aquò s’apela una lapaliçada). Mas
la quite distincion entre lenga e òbra me sembla discutibla : perque i a
un biais de considerar una lenga coma una òbra collectiva (quand disiaí
« materia » per la lenga, de fach, m’enganavi), e un biais de veire
las òbras coma de produccions naturalas de tota lenga. Aquela manièra de
sanctifiar las òbras al mespres de la lenga pòrta a escanar la pola als uòus
d’aur. Enfin, debèm pas doblidar que i a
de lengas que se parlan pas mai, ò quasi pas mai, que son solament escritas, e
que produsisson d’òbras subrebèlas : foguèt lo cas, longtemps, pel latin.
Volèm pas que l’occitan venga un latin dels paures, abans de s’escafar
completament. L’urgéncia es de trobar los mejans per la transmission orala de
la lenga ; dins aquela transmission las òbras podon jogar un ròtle
decisiu, mas sufison pas.
J. P. Cavalièr

foto de la manif de Besièrs panada a Méla
Lo tract en question :
NOUS
NE REVENDIQUONS RIEN.
Nous sommes là ; à Béziers, ce
samedi 17 mars, avec d’autres, pour dire et montrer notre joie : celle de nous
être intéressés à la langue et à la culture occitanes. Langue / culture occitane
qui ,
- par sa situation et son histoire complexe, nous a obligé à
réfléchir à ce qu’est une langue et une culture, nous a obligé à apprendre
l’histoire de France telle qu’on ne l’enseigne pas ; ce qui nous a fait
réfléchir à l’histoire en général et nous a donné des outils pour mieux
comprendre le monde.
- nous a ouvert aux autres langues latines, aux
autres langues maltraitées ; ce qui, du coup, nous a fait réfléchir aux langues,
aux cultures, et aux peuples du monde entier.
- nous a donné une
posture et une stratégie pour repenser et transformer la France : nous savons
grâce à elle que l’approfondissement de la démocratie passe par la
décentralisation et la pluralité culturelles.
- nous a offert un vaste
champ d’expériences (musicales, littéraires, civiques, sociales …)
- a
fait de nous, bref, des pionniers des temps modernes, là ou nous
vivons.
Nous ne revendiquons
rien !
Nous ne revendiquons rien car personne ne
pourrait nous « donner » cette joie et cette intelligence que nous nous sommes
forgés tous seuls, dans le maquis, contre les idéologies régnantes.
Nous
ne revendiquons rien car nous avons, avec la langue et la culture occitanes , et
l’expérience du maquis, tout ce qu’il nous faut pour continuer à être ces
« pionniers ».
Enfin, nous ne revendiquons rien car c’est à nous de
donner : donner , au peuple qui nous a tant appris, donner, au plus large
public, les œuvres qu’ils méritent. Car c’est par nos œuvres, de toutes natures
(y compris les manifestations de joie ) que nous convaincrons ces publics de
venir partager ce que nous vivons : la plus belle et la plus féconde des
aventures intellectuelles, artistiques et humaines qui se puisse vivre ici et en
ces temps. Et, n’en
doutons pas : ces publics sauront bien, en passant, forcer les pouvoirs
politiques et culturels à faire ce qu’ils doivent.
Carrefour
culturel Arnaud Bernard, Escambiar
carrefourculturel@arnaud-bernard.net escambiar@free.fr
Tolosa
Commentaires sur Una lectura del tract : Reivindicam pas res
- Tot dire en oc.Una remarca a la lèsta sus vòstra remarca n°1. Soi plan d'acòrdi ambe vos. Cal pas trantalhar sus aquel principi: TOT DIRE EN OC. Fa mai de dètz an decidiguèrem, al Club Occitan de Noisy-le-Grand, de crear un butletin, plan modeste, LA BELUGA. Tre la debuta se pausèt la question de la lenga. Los sòcis venguts de l'Occitania " prigonda"( mai que mai del Roergue/Avairon)que parlan la lenga " del brèç " e la sabon pas escriure me demandèron, e me demandan encara, de publicar articles en francés, per que los pòscan legir. Ai sempre refusat, e tant que serai redactor " en cap" de la BELUGA, serà redigida en occitan, en tot respectar lo dialècte de l'autor de l'article per segur. Se una brèva o un article m'es mandat en francés, ne fau la revirada, en occitan estandard ( per principi encara: aquò me va plan perque parli l'occitan lengadocian, mas me còsta tanben perque soi tolzan , e lo parlar de la Ciutat Ròsa es pas especificament " estandard"!)Los que vòlon legir LA BELUGA son atal butats a l'esfòrç d'aprendissatge de la lectura de la grafia normalizada... Pòt semblar un pauc autoritari per d'unes/as, mas es lo sol biais de demorar fisèl/a a l'afirmacion de dignitat de la lenga. Aquò's la causida facha al moment de la creacion de LA SETMANA, a un autre nivèl plan segur, per D.GROSCLAUDE e sa còla de trabalh.`D'autres an causit lo bilinguïsme, per ex. AQUO D'AQUI. Respecti lor causida, mas i a sempre un peril grand de lisar sus la penda del monolinguïsme francés, al nom d'una eficacitat mai segura de l'espandiment de las quitas idèas occitanistas . L'infern jacobin es pavat de bonas intencions democraticas!

Per segur demòri d'acòrdi sus una autra remarca vòstra: l'expression orala es çò primièr per tota lenga..." Tot dire en oc" val per l'oral coma per l'escrich. Coralament , Patrici ROQUES.













