1

Vaquí, publicada amb l’accòrdi dels autors, une discussion que se debanèt sus la tièra en linha “list-òc” entre lo 1èr e lo 6 de mars 2007. Es l’anóncia de la creacion d’un « condrechor » (corrector) ortografic en linha d’occitan a l’iniciativa de panoccitan.org que ne foguèt lo punt de partença. Vertat que lo vocabulari reinventat per los « panoccitans » a l’entorn de Arve Cassinhac es mai que mai susprenent, estranh e subretot estrangièr a l’occitan parlat aquí e abal. De monde manquèron pas de o faire remarcar.  Disi clarament que fau part de los que pensan que l’occitan a pas besonh d’una novlang unitaria, perque simplament la lenga nòstra es una realtat linguistica dialectalisada. Sens respect d’aquèla condicion fondamentala se pòt pas pretendre parlar e escriure l’occitan, e mai lo panoccitan foguèsse bastit sus de fondaments linguistics rigoroses (qu’es lenh d’èsser lo cas). Me pensi tanben que lo trabalh dels linguistes sus la normalisacion de l’occitan pluricentric, fòrça avançat a l’ora d’ara, se fa d’un biaìs mai aprigondit endacòmai (Cf. per exemple la revista Linguistica Occitana e veire tanben lo libre del intervenent Domerge Sumien : La standardisation pluricentrique de l’occitan nouvel enjeu sociolinguistique, développement du lexique et de la morphologie, Brepols, 2006). Mas aquela discussion me sembla pr’aquò interessanta perque monstra las dificultats, de còps que i a, de comunicacion entre especialistas e non especialistas sul sicut, e subretot quand aquestes se pensan tant sabents coma los autres, e comprenon pas (ò volon pas comprene) perque podrián pas èsser d’actors qualificats dins la normalisacion. Aquò sembla un evidéncia dins l’encastre d’une concepcion democratica del saber ; puèi la lenga aperten al monde que la parlan, non ? Aquel vejaire es completament fals e fa una marrida confusion entre la competéncia politica de cadun dins una democracia vertadièra e las competéncia dins los domènis del saber : cal estudiar per venir qualifiat e poder pretendre dire quicòm de seriós dins una discussion scientifica. Lo fait de parlar (caldriá tanben se demandar cossí, perque lo deficit dins la mestreja de la lenga parlada es una causa de còps preocupanta, a Radio occitania e endacòm mai) balha pas ges de qualificacion per tractar de normalisacion grafica. Es pas perque la nuèit m’agrada de veire la estèlas, que me pòdi pretendre astròfician… D’un autre costat la comunicacion entre especialistas e non especialistas es quicòm de necessari e vital, si que non los primièrs podon cantar, perque, urosament, an pas lo poder coercitiu de nos impausar lor saber. Nos devon esplicar, èsser persuasius, pedagogics… L’escac de l’occitanisme, dusca a l’ora d’ara, es de pas aver capitat a transmetre la lenga escrita, e amb l’escritura lo sens de la dignitat de la lenga, als locutors. La batalha èra (es tot’ara) tròp inegala contrò lo rotlèu compressor de la mentalitat e de las institucions monòlenguas, mas l’elitisme del Felibre, e tanben de l’occitanisme an una granda part de responsabilitat. Enfin, sens aquel trabalh de difusion la mai larga possible del saber aquisit e en construccion (donca tanben amb de conflictes etc. mas aquò fa part de la vida del saber), se daissa la plaça liura – vòli dire sens contradiccion –, dins los novels medias (internet en particulièr), a l’invasion del pseudo-saber, e per l’occitan, d’una pseudò lenga. La presenta discussion a lo merite d’èsser una debuta d’escambis sul sicut.

 

 

J.-P. Cavalièr

 

Lo 1èr de mars 2007

 

M. L.

 

Condrechor ortografic d'Occitan per MS-Word

 

Adieussiatz,

Vos presenti lo condrechor ortografic d'Occitan per MS-Word, qu'avèm publicat avuèi.

Se pòt joscargar aquí: http://www.panoccitan.org/correcteuroffice.aspx

Coralament,

Marc

panOccitan.org

 

 

Patrick Sauzet

 

Encara un esfòrç camaradas !

Perqué utilizar aquel òrre calc de francés qu’es « ortografic » ?

En novoccitan blos e refinat se ditz « benescrivenciós » çò qu’obesís a las relhas (se cal pas arrestar a « reula » ! miladieus) de la « benescrivéncia » !

p

 

lo 2 de mars 2007

M. L.

 

Adieussiatz,
Ensagi de fàser una responsa mas es pas aisit. M'agradariá de trobar quicòm dins los vòstres messatges que pòsca ajudar lo trabalh que fasèm. P. Sauzet diguèt dins un e-mail que caliá senhalar los neulogismes dins lo diccionari, sabi pas se A. Cassinhac lo farà mas la recomendason me sembla rasonable. Ai pas la cultura lenguistica necessaria per comprene l'ostilitat que vos anima, mas vési qu'emmerçatz totjorn un estile polemic e de còp mespresant. Seriá perqué trabalhatz sus l'Òc "larg" e que vos agrada pas una prepausicion "concurrenta" per un panoccitan ?? Notèri qu'emmerçatz totjorn un argument de nautoritat en díser que siatz lenguistes professionals, çaquelà dins l'artícol http://fr.wikipedia.org/wiki/Linguistique díson « Alors que la grammaire juge les énoncés en termes d'adéquation à une norme donnée, la linguistique se contente de décrire. » Me sembla qu'un vejaire modern es pensar qu'es pas lo trabalh esclusiu dels lenguistes de fargar la lenga, es lo trabalh de la literatura e dels locutors per eissemple, e de tota "persona" que vòl trabalhar sul tema. Lo pervenir dirà çò que los locutors vòlon gardar (!?)
Coralament,
Marc

 

Jan-Cristòu Dordet

 

Fau saubre que destrian linguistica descriptiva de linguistica prescriptiva. Pasmens, demòra pasmens de linguistica. Una de las tòcas de la lingüistica es segur de descriure la lenga mas vòu pas dire que pueschan pas tirar de reglas foneticas, gramaticas e lexicalas tant qu'a la lenga. Una lenga es un sistemi pusleu coerent ont tot se pòt pas far au grat de chadun.
Segur, en francés, las reglas oficialas estandardas son plan limitativas e dins l'usança que los locutors fan de la lenga, las "reglas" son plan pus larjas.
Totparier, se pòt pas farjar de neologismes aitau (coma condrechor...) sens manca de respiech a la lenga e a sos locutors. Quante los mots existissen, comprene pas que inventen de barbarismes en plaça. Quò es una error linguistica.

Alaidonc, l'usança legitima pas totas las formas. Emai, pòden dire d'una forma qu'es passada dins l'usança non mas quand un grope de locutors l'utilizan e donc quand es pas pus un fenomene isolat.

Per aura, me diretz quaus emplejan las formas que farjatz ?
Vòstre trabalh me sembla mai un biais d'impausar de las formas personalas que, segur, vos deven agradar, a tot un grope que ne'n vòu pas sens que l'aie paguna legitimacion linguistica (parle pas de la matèria mas de la coerença de la lenga).

Per achabar, m'es d'avís, fariatz mielhs de vos fisar a l'usança d'auei per los mots que existissen desjà, e per los neologismes, vos adreçar a de monde qualificats e seriós que coneissen plan la lenga. Las invencions se pòden pas impausar sens contesta, sens ne'n parlar a la gent que utilizan e estudian l'occitan chada jorn.

Joan-Cristòu Dordet, dau Lemosin
Me faretz excusa per l'usatge de la "e" de sosten e mos pluraus defectius. Me'n pòde pas passar en lemosin.

 

 

Lo 3 demars 2007

M. L.

 

Mercé Joan-Cristòu per l'esplica. Domergue, los lenguistes (totes, los de l'escòla francesa e d'autres) an la responsabilitat de prepausar un panoccitan, deurián trabalhar amassa e resòlver las contradicions. Se lo fan pas, aurem dos (o mai ?) occitans panoccitans e aquò vòl simplament dire que d'autres lenguistes deuran acabar lo trabalh. Soi pas cap partisan e me sembla que lo teu "sapienticisme" lenguistic que fa pèrdre de bonas podenças. Pensi que sem
pas pron nombroses de trabalhar per aver dos camps...
Coralament,
Marc

 

 

Lo 4 de mars 2007

J.-C Dordet

 

Aquel afar d'ortografia me fai somnhar qu'auei, los occitanistas s'acorden pas tots per impausar, en l'ensenhar dins Occitània tota, un occitan referénciau, farjat d'après lo dialecte lengadocian centrau, coma Alibert zo ditz.

Ortografia vòu plan dire que s'agís de definir una nòrma estricta (sens téner compte, o quitament, de las variantas dialectalas) e mai de las fautas d'ortografia, e non pas de las simplas errors de grafia.
Escafar los dialectes ? E per de qué chausir forçadament lo dialecte lengadocian centrau coma referéncia ? La question me sembla totjorn pas resolguda. Constat simple : lo referénciau existís pas dins l'usança o gaire.
Me podriatz dire se daus linguistas occitanistas defenden l'idèa de lenga polinomica ?
Quò es segur lo project per l'occitan qu'es aquí en question. De qué vòlen vertadierament los occitanistas dins lor diversitat ?

Quauquas vetz, sei plan esmalit en auvir lo discors mespresós sus la lenga de la charriera per despreciar las variantas dialectalas de l'occitan enguera viu.
Pertant, l'occitan refenrénciau, dins la mager part d'Occitània es p'un piau una realitat e, deçai-delai, la lenga de la charriera es totjorn fòrça parlada, subretot en Lemosin e pasmens tan richa coma l'occitan referénciau.

En tots los cas, ieu vòle pas chap d'un panoccitan aitau coma lo que perpausa panoccitan.org.

Joan-Cristòu


Seguida lo jorn d'avant ! 

(aquò es l'art del blòg !!!)