Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Mescladis e còps de gula
Mescladis e còps de gula
  • blog dédié aux cultures et langues minorées en général et à l'occitan en particulier. On y adopte une approche à la fois militante et réflexive et, dans tous les cas, résolument critique. Langues d'usage : français, occitan et italien.
  • Accueil du blog
  • Créer un blog avec CanalBlog
Publicité
Archives
Visiteurs
Depuis la création 615 984
Newsletter
14 mars 2007

"Condrechor" ortografic ? 2

Seguida e fin de la discussion... Clicatz aquí per la debuta....

Lo 5 de mars 2007

 

Domergue Sumien

 

Aquí, Joan Cristòu, reproduses de prejutjats qu'an pas ges de fondament.
- Lei lingüistas occitanistas son totei d'acòrdi per respectar lei dialèctes. Pas un lingüista seriós prepausa de lei suprimir.
- Lei lingüistas que trabalhan sus l'estandardizacion de l'occitan son totei d'acòrdi amb l'idèa que de formas regionalas referencialas son legitimas au costat dau lengadocian referenciau. En lemosin, especialament, es aquò la concepcion defenduda per Gerard Gonfroy : prefigura ben un "occitan larg lemosin". Pèire Bèc prefigura una "occitan larg gascon", Robèrt Lafont prefigura un "occitan larg provençau".
Aquela concepcion se sòna "lenga pluricentrica" dins la recèrca (lo concèpte de "lenga polinomica", d'origina còrsa, es un pauc diferent).
- Ai fach una tèsi (en cors de publicacion) sus l'"Estandardizacion pluricentrica de l'occitan" (ed. Brepols), que seguís aquelei recèrcas.

Lei concepcions antiscientificas de panoccitan.org son a l'opausat de la recèrca lingüistica seriosa. Son ben de partisans de panoccitan.org (coma Cedric) qu'an estigmatizat dins aquesta lista una persona que parlava lemosin. Lei lingüistas seriós e vertadiers defendon la
legitimitat de parlar en lemosin.

Domergue Sumien

 

 

M. L.

 

Adieu Domergue,

Benlèu comprenguèri pas plan: i a un òc "larg" per cada dialècte, alavetz i auriá pas d'òc "larg" per un occitan global ?  Se es lo cas, l'òc "de comunicason" d'A.C. seriá l'unenca prepausicion per un occitan panoccitan (!?)
Seriá fòrça frapant.

Me sembla qu'en bon sapientific rigorós, deuriás pas fàser de comentaris en plaça de panoccitan.org, que coneisses pas cap.

Coralament,
Marc[1]

 

Tiston [per D. Sumien]

Adiu!
Sa' pas se tu fas referencia au còp que lo Cedric "thebigdreux" m'avia fach lo reproche d'empleiar "chiar" e pas "cagar"[2]. 'Qu'es vrai qu'aia pas ben comprès perqu'eu me reprochava 'quo 'qui. Efectivament 'queu tipe de reaccion pòt donar un meschent imatge dau mitan occitanista lengadocian, quand um comprèn pas que s'agis pas dau vejaire de tots los
occitanistas lengadocians (ne'n som lunh urosament!), aura que me dises que lo Cedric sostèn lo projecte d'un panoccitan unitarista que tuaria los dialectes que fan la richessa de
l'Occitania, compreni mielhs sas remarcas! (ai pas legit tota la discuta sus  'queu sujet, beleu ne'n avetz parlat). Per çò qu'es de trabalhar a 'na normalisacion pluricentrica de
l'occitan, sei pas contra! D'alhors pensi que 'quò se fai desjà pas mau naturalament quand daus lòcutors dau mesme dialecte mas pas precisament dau mesme luòc s'encontren,
naturalament s'acorden sus daus mots d'empleiar pustòt que d'autres mai "locaus". E quand 'queus mots venen a tombar dins la discuta, l'esplicam e venen enrichir lo vocabulari de
l'autre, se eu vuot ben l'integrar dins lo seu...
Cò qu'es important es tamben, segon me, de donar un vejaire larja de l'aire linguistica occitana aus pitits (mai aus vielhs) en lor fasant descubrir la diversitat dialectala, en lor esplicant las equivalencias entre dos parlars, en lor fasant legir d'autres dialectes. Per exemple saubre que quand en lemosin disem "vacha" en lengadocian disen "vaca", que quand disem "charn" disen "carn", que quand disem "chasteu" e "chapeu" disen "castel" e "capel". Los mecanismes son simples de comprener, vraiment. 'Qu'es d'alhors çò que fai lo Jan-Cristòu Dordet que balha de cors d'òc a Limòtges e que au segond niveu fai estudiar daus textes lengadocians, gascons, auvernhats, provençaus, en los comparant a daus textes lemosins.

En Lemosin, devetz comprener que som daus còps considerats coma daus locutors d'un "meitat-françès" per los Occitans de Lengadòc o d'alhors. Pertant vos convide a venir passar
quauques jorns chas nos e de discutir coma un paisan lemosin, veiretz que vos damandara beucòp d'efòrts dins los prumiers jorns per comprener tot çò qu'um vos ditz, e descubriretz de
viradas e un vocabulari locau tant riches coma  los daus autres dialectes occitans. Mas ieu sabe ben que 'qu'es 'na pita minoritat daus Lengadocians que pensan coma 'quò e nautres som duberts sus lo brave sud-oest, d'ente fasem partida, voldria pas que tombessiam dins 'na paranòia anti-lengadociana coma 'qu'es de mòda dins certans mitans provençalistas o auvernhats (per exemple), mas li crese pas gaire!

Tiston Crestian

 

Cedric

Adieussiatz brave monde,

Aviai pas previst de pas perdre de temps dins aquela garolha de mai (coma sabi que de tot biais, coma dins cada contesta dins lo mitan occitanISTE, sèm dins l'androna quitament abans de commençar, cadun a son idea es segur qu'es la melhora e vòl pas escotar l'autra que de tot biais s'engana e a pas que de marrida idea) çaquelà, soi un òme de media a l'escota del seu public e que coma vèsi que lo Tiston e lo Domergue se sentissavian frustrats de pas veire la meuna participacion, arrivi, per balhar mon vejaire mas tanbèn per clarificar dos o tres punts (quitament se me far totjorn riser de legir causas sus ieu, me permet a cada còp d'aprener causas que savia pas).

Doncas primierament, ço qu'ai levat al nivèl del chiar/cagar de Tiston (santa puta la contesta commença plan nauta) es que la version la mai usitada en OCcitania (al mens de ço que me sembla, mas bon far pas que 7 ans que fau d'entrevista de monde d'Occitania tota) es cagar (qu'es quitament dintrada dins lo frances, "va t'en caguer"), aprep se agrada mai al Tiston d'emplegar "chiar" per de que la seuna granda emplegavia aquò(es ço que me diguet fanton), liure a el, personalament me sentissi mai d'usitar de formas mai espandidas del moment que sabi que parli a monde d'Occitania Tota, aprep cadun far coma vòl (e benlèu lo messatge del Tiston era pas destinit qu'a monde del seu canton).

Per la causida lenguistica, de vertat que l'occitan dont fau usatge es mai que mai lengadocianisat (e d'una soi nascut dins la part lengadociana d'Arièja (quitament se ma granda pairala ven de Bigorra e que lo gran mairal ven d'Aran), doncas dempuèi gaireben 30 ans banhi dins lo lengadocian (desencusatz vos podi pas diser qu'ai chucat lo lengadocian a las popas de la maire, la meuna maira fasia pas que de lach amb sos tetons e a mai fòra del frances, parlavia mai que mai catalan, coma la seuna maire), aquò dit far d'anadas que fau d'entrevista e preni cufèla amb monde de pertot, e ai pres la costuma de "raubar" las espressions que m'agradan de pertot (del moment que son comprenesiblas pel massimum de monde, m'en vau pas fotre d'emplegar "Sandre" qu'es emplegat dins valadas pr'amor que lo de mai d'Occitania m'entendra mai se disi "Dissabte", ço meteish per japisson/pègasolet, çaquelà, emplegarai mai aisidament oelhas que  trapi mai entendesible per un lemosin que dira ovelhas, o un gascon que dira olhas que non pas fèda) ma dralha es doncas de causir temes que semblon entendesibles de pertot.

Per l'afar d'un occitan que sia pan-occitan, personalament sabi pas, soi pas lengadocian, soi occitan, ço que ieu pensi es que seria benlèu temps d'aver una lenga occitana "miègjana", non pas per aprener a los que parlon ja la lenga (començi d'entendre que la tòca dels occitanISTES seria d'aplombar portas dubertas, personalament, vesi pas l'interest d'aprener la lenga a monde que la coneisson ja, ço que constati es que se calqu'un contacta un organisme de formacion per i demandar consi pòt aprener l'occitan, se veu respondra aquò depends: dins qu'un canton d'Occitania demoretz, ço que pòt esser benleu plan se l'òme  (o la femna) viu en Occitania, çaquelà s'es qualqu'un que vòl aprener l'occitan e que demora pas en Occitania (si, si vos aprometi, i'a monde que son fòra del pais que volon aprener la lenga nòstra) de que faire: i aprener un dialecte d'asard, faire un estudi demografica per vèire cal es lo percentage de gascons, lengadocians, provençaus, lemosins... que vivon cha el per poder decidir qu'un dialecte i fara lo mai d'usatge, o encara i aprener totes los dialectes (se prenem aquela causida, cal tanbèn i aprener los jos-dialectes, un coseranes parla pas lo meteis gascon qu'un biarnes)... pensetz pas que seria benlèu mai interessant de lor prepausar un pan-occitan (es de diser un occitan basat sus las formas la mai espandidas e la mai entendesiblas qu'un que siaguesse lo canton del seu interlocutor).


Per tornar sus las paurs del "lengadocian que va tuar los autres dialectes", pensi pas que l'idea d'aquel pan-occitan (que auria benlèu basas lengadociana, lo lengadocia essent lo dialecte lo mai "miegjan" ) siaguesse incompatible amb los dialectes, ai quitament l'enveja de diser qu'aqueul monde son militants pietados que creson pas a l'idea que desfendon: se qualqu'un a apres un occitan entendesible per totes los dialectes es completament fotut de s'adaptar al dialecte que s'emplega a l'endreit ont va demorar, aprep benleu los que militan per lo dit dialecte an pas pron fisença dins la capacitat del lor dialecte per subreviure: pensi que qu'un esser inteligent que siaguesse e qu'a la costuma de dire "femna" prendra leu la costuma d'emplegar "hèmna" se se trapa en Gasconha...aprep coma disiai en debuta cal veser tanben qu'un usatge voletz faire de l'occitan, s'es per parlar amb lo mai de monde possible o s'es per galejar amb los vielhs del vòstra villatge.

Al nivèl del meu raprochament de pan-occitan, quitament se mesorgaria se disavia que soi pas amic amb Arve Cassinhac, soi pas completament d'accordi amb totas las seunas causidas e en discutissi amb el (quitament de còps que i'a en en charrant amb ieu, i'arrivetz de cambiar certas paraulas... ço que far benleu d'el qualqu'un de pas sapientific, per de que aquò per contra m'arrivet pas jamai amb Domergue Sumien), e ço que m'interessa lo mai al nivèl de panoccitan.org es que me permet d'aver apleches que me permetton d'avançar mai leu dins mon trabalh, liure a ieu se la paraula que trapi dins lo dicionari me convent pas d'en anar querer una autra en dacòm mai, e se me conven e que la trapi comprenesible l'emplegui (a mai sense vergonha, m'apiejan sus ço que m'aprenguet P. Sauzet lo jorn ont me diguet que lo lexic es la causa qu'es la mens representativa d'una lenga per de que cada jorn i'a paraulas qu'apareisson e d'autras que desapareisson dins cada lenga del monde).

Concernissant ma pausicion sus los lenguistes occitans, ai pas la costuma de repapiar, ma pausicion es ja conneguda...

Acabarai (que soi estat ja pron long) per una question, qu'esplicara benleu ma pausicion e lo fach que soi intervengut sus aquò a mai de respondre al convit de Domergue e Tiston: dempuei que panoccitan.org foguet lançat, vejeri un molonas d'occitanISTES repotegar sul contengut, escupir, en vejerem pas jamai contactar Arve per discutir sul fonds de la seuna demarcha o per prepausar la seuna ajuda, es que me podetz esplicar per de que?

Amistats

Cedric

E.A: dos questions de mai :

1/Coma la forma "sapientifica" sembla pas correcta per de que pas tan proche del latin que caldria, es que me cal considerar que dins la teoria de l'evolucion los nòstres aujols son l'òme de cro-manhon, l'Homo Scien, e l'Homo Scien-Scien

2/Coma aparentament soi un anti-lemosin, teni un probleme brave, deman de ser, animi l'emission  A la Raspalha amb Marçau qu'es lemosin, es que me lo cal fotre sus un lenhièr (e aici tanbèn qu'un aubre causir: un castanher per de que es lemosin o un pibol que i'a mai en ço mèu en Arieja), se òc es que debi faire aquò abans l'emission, aprèp o pendant (se lo fau en directe ai paur que lo CSA siaguesse pas d'accordi) e mai que mai, se al moment ont foti lo fuòc se fot de me parlar en lengadocian, es que me cal arrestar lo fuòc ont lo daissar cremar ?

Arveir'se, arveir'se que lo panas se dreisse
fin a qoura pareisse, e quora pareis pas pì... arveir'se e merci.

 

lo 6 de mars 2007

Domergue Sumien

 

L'"estandardizacion pluricentrica", aplicada a l'"occitan larg", consistís ben a metre en plaça un sol e unic sistèma de lenga referenciala (e non de sistèma concurrents).

E dins aqueu sistèma unic, e disi ben unic, s'admet d'adaptacions regionalas. Aquò fonciona a condicion d'abandonar leis egoïsmes localistas e de cercar de solucions convergentas, de correspondéncias claras, pas tròp complèxas, entre lei tipes regionaus de la lenga referenciala.

Per donar un ponch de comparason, l'occitan larg (pluricentric) cèrca de sarrar son foncionament deis autrei lengas pluricentricas coma lo catalan, l'anglés o l'alemand... Per exemple, l'occitan larg (pluricentric) admetriá una variabilitat regionala moderada de tipe "cantar/chantar", "parli/parle/parlo", "fòrt/hòrt" un pauc de la meteissa maniera que l'anglés estandard admet "frying-pan"  (GB) / "fry-pan" (USA) (sartan), que l'alemand estandard admet "Kindchen/Kindlein" (enfanton), que lo catalan estandard admet "parlo/parle/parli/parl".

Domergue Sumien

 

Joan-Frances Blanc

 

Marc,

Perque emplegar diccion e diccionari, e pas mot e motari ;-) ?

N'i a pro d'aquela farlabica post-PNO (lo PNO aguèt l'intelligéncia d'abandonar sa grafia sui generis e sas causidas lexicalas, mas d'aquel costat a d'eiretiers qu'an desvolopat un falorditge...) Aquelas causidas lexicalas "per far mens frances" son mai que mai absurdas. Ja que l'occitan larg, o normat, o esporgat qu'ensajam de far servir sona estranh pels "parlaires naturals" (o sabi, ne demora pauques...), aquela lenga es vertadierament una autra lenga. Seriai plan d'acordi amb los provençals : lo panoccitan d'aquel diccionari es pas de lenga d'oc...

Per "ostal" e "maison"... as doblidat "casa" que se fa servir en Gasconha... e la varianta "ostau" (e parli pas de la varianta "ostai" que s'ausis del costat de Marçai (Massals, Tarn en frances). Cossi fasetz dins vostre corrector word?

JF Blanc

 

Peire Barral

 

Vòli apondre un pauc per l'onor dau PNO e mesme de Fontan, de qui parleri recentament dins un autre corric sus 'quela tièira.

La grafía prepausada per Fontan ("sui generis" o "fonetica" o "fonematica" o "democratica" ...) era chausida per de las rasons politicas (o ideologicas) que se pòdon tostemps discutir (podem pas èsser completament astrucs d'una grafía qui nos fai espelir de las garrolhas coma la a l'entorn de "mars", "març", "martz" eca, e qui es gaireben aitant malaisida d'aprene per un escolan, de quauque dialecte que siá, que la francesa). Mes podiá servir nonmàs per la varianta "dialectala" dau mesme Fontan dicha "occitan unificat", pramor que 'quela unificacion portava pas nonmàs sus l'escritura de la lenga (coma lo sistema grafic dich "classic" o la normalizacion pluricentrica d'autres) mes tamben sus la prononciacion : una escritura "fonematica" vau per un sistema fonematica donat, e per eisemple era pas previst de
notar las continuas palatalas "sh" e "zh" pramor que dins l'occitan unificat Fontan aviá retengut lo trach "majoritari" (segon ilh) de la perta de las palatalizacions ("lach", "vilatge" prononçiats [lats], [vjoladze] e aitau escrich "lats", "vjoladze" - emb "j" per lo "i"
consona). La diferença entre "lenga unificada" e "grafía fonetica" es que la grafía fonetica (de Fontan) servís nonmàs per la lenga unificada, alara que 'quela lenga unificada se pòt tamben escriure en grafías "classica" o mistralenca (çò qu'aviam assajat dins mantunes "editoriaus
/ editouriaus / editurjaws" dau Lugarn).

Coma, dins sas darrièiras annadas, Fontan donava maita importança aus dialectes (e maita fisança en sas subrevidas), l'orientacion vinguet maitot d'ajudar a far espelir de las fòrmas "regionalas unificadas" per grands airaus dialectaus, dins lo respiech (parciau) de la diversitat
dialectala ; 'queus "grands dialectes" mai o mens unificats (per çò qu'es de l'airau de chadun) auriaun tamben afavorizat las fòrmas de chade airau qui s'auriaun pueschut aprochar de las retengudas per la "lenga unificada", demorada coma una subre-nòrma ; e auriaun estat de
mielh comprene e parlar per los occitanofones de son airau. Naturalament, una grafía fonetica "ad hoc" auriá estada adobada per chade "grand dialecte unificat", emb los fonemas que mancavan dins la lenga unificada (las palatalizacions, lo "h" gascon, eca). 'Queu projet enançet pas tròp mes marquet la transicion emb (per lo PNO) un pauc  mai de realisme e de volontat de colaboracion emb lo demai dau moviment occitan. Çò qu'escríu JFB (vòli ajudar a mielh destriar la chausida sus la grafía de las sus la lenga, la quala es pas nonmàs una question de lexique). Om pòt pensar que lo projet de "grands dialectes unificat" es pas tant esluenhat de l'estandardizacion pluricentrica que ditz Domergue ?

Aprèp la mòrt de Fontan, lo PNO decidiguet de daissar de caire (çò que vòu pas dise "condemnar") las doas questions, la de l'unificacion linguistica e la de la grafía fonematica ; 'quò vòu pas dise que i aja pas mestièr (en occitan coma dins mantunas autras lengas, e maitot en occitan ente avem l'astre de doas grafías concurrentas au mens sens dublidar las grafías localas !) d'una simplificacion qu'ajudara totes los (pitits e bèus) qui vòlon aprene la lenga sens passar per lo latin, estent que la lenga es d'en príu parlada enant d'èsser escricha ; ni que
d'autras chausidas sian pas possibles per farjar los neologismes e benleu tornar farjar daus mòts sabents ... nimai que fau pas cerchar d'afortir l'unitat de la lenga en far espelir una "koine", d'un biais que se poiriá inspirar dau trevalh de Fontan, de las dralhas dichas per
Sumien e autres sociolinguistas, mes tamben de çò que podem trapar de bon chas "panoccitan" (es pas possible que siá completament marrit !).

Sabi ben que i a ja una tieira de discutida "leng-oc" e una autra "parlar occitan", qu'ai pas agut l'escasença (o lo temps o lo coratge) de seguir, sabi pas si son lo luòc per durbir 'quelas discutidas, mes pensi qu'un tau luòc es necessari.

Coralament.

 

M. L.

 

Joan Frances,  Sabes plan que soi l'enformatician de la còla e que sabi pas resd'occitan, mas se ne vòles saber mai del "soundex" dels condrechors ortografics, te lo comentarai amb plaser. ;)
Pierre, mercé pels comentaris e l'analisi, i a un fum de causas que coneissi pas sus l'istòria de la lenga (!) (A. C. emmerça occitan "de comunicason" per parlar de l'òc panoccitan que prepausa.)
Coralament,
Marc

 

Joan Frances Blanc

 

Sabi plan, mas soi tanben informatician e sabi, per parlar lord, que s'as de merda en intrada n'auras tanben en sortida...

Discutissem de contunh de las cassinhacadas, cresi qu'avem un vertadier problema d'autoregulacion (e de seguir podem pas comptar sus las autoritats per nos ajudar a aver quicom de mai rigoros... que lor toca demora la supression d'aquela lenga que servis pas mai per parlar a las bestias...).

 


 

[1] Maime Boisset

Perqué "rigorós" e pas "regdorific"?
Perqué "comentaris" e pas "comentasons"?

:-)

[2] Lo 6 de mars

D. Sumien

Òc, fasiáu ben allusion a aquela ataca injustificabla còntra tu perque utilizas lo lemosin.

Segon lei lingüistas, tota varietat d'una lenga possedís una gramatica coerenta e una adaptabilitat infinida per comunicar (es una causa inerenta au lengatge uman en generau). Doncas totei lei dialèctes occitans son egaus en riquesa e en valor, es una evidéncia.

Domergue Sumien

Publicité
Publicité
Commentaires
C
as solteiras taen as casadas nao tean as viuvas nen pensao niso o leonel que e bon rapaz tean ha frente a etras e o que
Répondre
A
Je vis au Québec, (au Canada depuis 50 ans...)Originaire du Limousin, je me vante parfois d'avoir parlé «patois» dans mon enfance!... En fait, je ne faisais que comprendre ce patois (cette langue, ce dialecte?) qu'on parlait autour de moi. Surtout les vieux. Aujourd'hui, soit plus de 70 ans plus tard, j'aimerais entendre à nouveau ce parler de mon village natal. (Le téléphone ne me serait pas d'un grand secours, pour des raisons évidentes...) Quelqu'un pourrait-il me recommander quelques enregistrements, CD ou cassettes, de chansons ou de contes du Limousin? Je n'irai pas jusqu'à rêver d'entendre de vraies conversations, d'éventuelles entrevues, des émissions de radio, des pièces de théâtre en patois, sur le net!...<br /> Je crois comprendre, - et je n'ai pas à me prononcer sur un sujet dont j'ignore absolument tout, - que la tendance serait plus à faire revivre l'occitan qu'à maintenir en vie les parlers régionaux. Il doit y avoir de très bonnes raisons à cela. Mais ce qui m'intéresse, moi, très égoïstement, c'est de retrouver des traces de «mon» patois de Chez Pezeau, à Roumazières, en Charente. Je ne chipoterai pas sur des détails comme la prononciation de la négation: si j'entends «pa», je traduirai par «pè». Sans problème. Mais pour me contenter, il faudrait que ces textes enregistrés ressemblent à plutôt qu'à (Corrigez-moi, SVP! C'est ce à quoi je suis arrivé en cherchant dans le dictionnaire et dans les tableaux de conjugaison de .) À moins que mon ignorance du code faisant le lien entre phonétique et graphie me cache les ressemblances qu'il y a entre les deux transcriptions?... <br /> C'était ma minute de nostalgie. Elle est maintenant dans cette bouteille lancée à la mer.<br /> Merci et adieu.<br /> Aimé l'Ancien.
Répondre
M
Fermeture d'esprit, mépris, Tiston dans tes commentaires tu parais plus sectaires que les Parisiens les plus égocentriques, j'en suis désolé surtout pour les gens qui te lisent et qui doivent se demander ou ils mettent les pieds en s'intéressant à la langue.<br /> Pourtant, Charles recherche (entre autres) ce que nous proposons, il dit un occitan "unifié, normalisé, standard", nous disons "de communication".<br /> Coralament, <br /> Marc<br /> panOccitan.org
Répondre
T
Adiu, Charles, pour commencer, il faut bannir le mot "provincial" de ton vocabulaire! Tu es nissard, pas provincial...ce concept est une invention de l'Etat centraliste relayée chaque jour par les médias français ou plutôt parisiens... Tant que les gens continueront de dire "provincial" et surtout de se qualifier eux-mêmes de "provinciaux", il n'y aura qu'un seul et unique centre en france: Paris! Et il continuera d'étouffer les autres centres potentiels!<br /> <br /> Pour essayer de répondre à ta question, les Nissards comme toi semblent en effet avoir quelques difficultés à trouver des cours, surtout à Paris... Alors je pense,comme tu le dis, qu'il serait bon dans un premier temps pour toi d'apprendre le provençal, renseigne-toi auprès d'associations provençales à paris, il doit y en avoir quelques-unes, et dans le pire des cas si il ne donnent pas de cours, de simples discussions régulières avec des occitanophones de Paris pourront t'ouvrir les portes de la langue... Ensuite, quand tu sauras à peu près communiquer (connaitre une centaine de mots, prononcer la langue, comprendre les mécanismes d'équivalence entre le provençal rhodanien et le nissard, tout ça peut te prendre un an ou deux), quelques livres de vocabulaire et de grammaire te suffieront à préciser ton provençal en nissard...<br /> <br /> Je te déconseille l'occitan de "comunicason"... Par de quelque chose de concret qui te permettre d'être compris par les gens quand tu rentres au pays, sinon tu vas sortir des "agradabla jorn, senhers!, vos fase una vistalhada perque cerqui dels deguns que parlon occitan, ai rasonadorament l'envejada d'aver lo mestritge ta charrar la lenga..." et là, en ne pigeant rien à cette langue inventée, ils te regarderont avec des yeux gros comme...la bêtise de l'aventure de panoccitan.org<br /> bien cordialement, tiston<br /> ps: tu peux aussi demander à l'IEO des Alpes maritimes et du Var s'ils connaissent des gens à paris qui pourraient faire quelque-chose pour toi...courage tu vas trouver!
Répondre
L
Mille excuses si je ne vous écris pas en occitan alors que je le voudrais tellement pourtant...<br /> <br /> Je serai bref dans mes questions et mon appel au secours...<br /> <br /> Niçois d'origine, habitant Paris depuis presque quinze ans, je bataille depuis près d'un an pour y trouver des cours d'occitan (nissart).<br /> <br /> J'ai bien une méthode (livre + DVD : Joan badola vai a l'escola) mais il faut croire que l'auto-apprentissage ce n'est pas mon truc ; préférant l'échange avec un professeur et d'autres élèves (comme le disait ma grand-mère : "On ne peut pas être une église tout seul dans son coin").<br /> <br /> J'ai appellé partout. J'ai écrit partout. Je suis passé à la librairie Pam de nas... sans grand succès. <br /> <br /> Les quelques personnes qui ont pris très gentiment le temps de me répondre m'ont suggéré d'apprendre le provençal ou de ne rien faire et d'attendre le jour (hypothétique) où je m'en "calerai" définitvement à Nice, autant dire à la retraite (j'ai 35 ans), pour me mettre au nissart.<br /> <br /> Et pourtant, apprendre une forme "unifiée" d'occitan ne me gênerait pas, ne serait-ce que pour me "dégrossir" , ne pas perdre plus de temps et un jour - je l'espère - apprendre les spécificités du nissart, ensuite.<br /> <br /> Si cet "espéranto" occitan - dont parlent certains - visiblement des linguistes - dans leurs messages - peut être une sorte de clé ouvrant toutes - ou du moins un maximum - de serrures : pourquoi pas ? je ne me sentirai pas blessé dans mon identité nissarte et occitane. <br /> <br /> Aller du général vers le particulier me semble être une démarche logique pour un modeste "apprenant" qui chercherait à pouvoir communiquer tant avec un papet de la place Arson qu'avec les dynamiques membres du groupe Lou Dalfin (que je recommande et qui vient chaque été dans mon village de La Brigue). Peu importe si je ne parle pas "LE" nissart selon les canons de l'Escola de Bellanda, je voudrais juste avoir le plaisir de me faire comprendre et de comprendre les autres sans que les particularités de tel ou tel dialecte occitan sépare au lieu de réunir (un jour après avoir chanté "Nissa la Bella" lors d'une réunion de famille, une pièce rapportée gasconne m'a dit ironiquement qu'il trouvait ma chanson "italienne très belle... si si si !). <br /> <br /> C'est pourquoi, dans mes recherches, j'ai trouvé par hasard sur le net le site de panoccitan.org et que j'ai eu une réponse quasi immédiate (c'est à souligner en plein mois d'août !) et très sympathique m'encourageant à me servir de leur méthode et des autres outils en ligne.<br /> <br /> Je précise que je ne suis pas membre de cette association et ne cherche pas à en faire la promotion d'une façon ou d'une autre.<br /> <br /> J'ai bien envie de commencer mais le seul truc qui me freine encore c'est que je me dis une fois que j'aurai pratiqué les 9 leçons disponibles que vais-je faire ensuite pour continuer d'apprendre ? Avez-vous une idée, des conseils, des suggestions concernant des cours collectifs ou individuels à Paris ou en région parisienne ?<br /> <br /> Si je ne dis pas de bêtise, il me semble qu'il existe un basque ou un breton "unifié" sans pour autant que cela ait supprimé les autres dialectes de chacune de ces deux langues... ne serait-ce pas là une des raisons de la vitalité et de la bonne visibilité de ces deux cultures respectives... même dans l'inconscient des parisiens ?<br /> <br /> Si on veut intéresser les gens à l'Occitanie dans toutes ses composantes pleines et entières, on aurait intérêt à favoriser l'enseignement d'un occitan "unifié" sans pour autant nier le droit d'exister à ses formes dialectales locales.<br /> <br /> Je rappelle que je ne suis pas linguiste, pas militant régionaliste : je ne suis qu'un pauvre provincial déraciné qui voudrait bien prendre des cours d'occitan unifié, normalisé, standard - appellez le comme vous voudrez - à Paris et qui se désole de lire tous ces messages de spécialistes de la langue sans pouvoir faire quoi que ce soit. <br /> <br /> Je suis la vache qui regarde passer les trains...<br /> <br /> A vos plumes ! <br /> <br /> bien cordialement, <br /> <br /> Charles
Répondre
Publicité