
Antonin Perbòsc, lo grand auselaire
Ai una afeccion prigonda pels ausèls. Es per aquò que veirètz pas cap de cat a mon ostal. Lo paire pr’aquò, quand èri mainatge, m’aviá plan apres a desnisar los agachons per los fricassar, d’invèrn se fasiá de trapelas pel sòl, per trapar de passerats e un còp me rapèli s’anèt braconar a luminada pels bartasses en Avairon e se faguèt un chaple terrible[1]. Mas tot aquò m’es plan passat. M’agrada los ausir cantar (es ara la plena sason), los veire passar dins lo cèl, faire de...
[Lire la suite]