Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Mescladis e còps de gula
Mescladis e còps de gula
  • blog dédié aux cultures et langues minorées en général et à l'occitan en particulier. On y adopte une approche à la fois militante et réflexive et, dans tous les cas, résolument critique. Langues d'usage : français, occitan et italien.
  • Accueil du blog
  • Créer un blog avec CanalBlog
Publicité
Archives
Visiteurs
Depuis la création 615 669
Newsletter
25 août 2006

L’Aficha per Besièrs 2007

1- Aquel mot èra destinat a la Setmana que lo publiquèt dins son n° 573 del 10/08 al 16/08 2006.

2- Traparètz tanben una reaccion de Patrick Nouguier pareguda dins lo n° 574, del 24/08 al 30/08 e mas remarcas sus aquela reaccion…

3- Dins lo n° 575, del 31/08 al 06/09 se pòt legir una lètra fòrça longa e argumentada de Sèrgi Granièr, que me fa l'amistat, e mai sèm pas brica d'accòrdi, de me la mandar (se trapa èla tanben aquí dejos).

4- n° 576, del 07/09 al 14 una responsa de Tiston Crestian a la lètra de Sèrgi Granier


affiche

 

 

 

1- L’Aficha per Besièrs 2007

 

La Setmana n° 569 nos informèt de l’avançament de la preparacion de la manifestacion de Besièrs e nos diguèt entre autras causas que « l’aficha de la manifestacion es estada realisada per Ben ». La vertat, per èsser precis, es que se tracha d’una realisacion collectiva a partir de qualques malurores tròces de barbolhatges mandats per Ben. Aquò rai ! L’important, evidentament, es la signatura prestigiosa de Ben, que fa vendre de tot, de cauçètas, d’estilòs e de preservatius, e tanben – perqué pas ? – una manifestacion per la lenga occitana… Es mai important lo nom de Ben qu’una polida aficha... Aquò es una causadissa, que benlèu se pòt defendre, tan plus que Ben es un militant de la causa occitana, que nos balha sa signatura agratis… Mas es justament aquí lo problema. Si que non, auriaí pas degalhat de tinta per tant pauc de causas. Ben es pas lo premièr vengut dels militants, es lo representant mai conegut, se pòt dire oficial, de la pausicion etnista e nacionalista, subretot entremièg son site : http://ethnisme.ben-vautier.com/ Vòli pas discutir aquí las tèsis de Fontan e del PNO, vòli solament remembrar qu’aquelas tèsis son pas partejadas per la granda majoritat del monde que manifestan per la lenga d’òc e que fan l’economia de las nocions de « nacion » e d’ « etnia » occitana. En mai, la mager part coneís quitament pas aquel sistèma ideologic a pretencion scientifica. Donca, me dirètz, se quasi degun es al fial, ont es lo problema ? Lo problema es que dins la batalha ideologica dels soverenistas, republicans radicals, jacobins impenitents e autres laícards contra lo “comunautarisme”, una de las ciblas favoritas s’apèla Ben Vautier, pòrta paraula de las ideas de Frances Fontan. Anatz un pauc veire sus Google, l’Observatori del comunautarisme, etc. Me sembla donca qu’aquèla causida es una engana de las grandas, almens d’un punt de vist estrategic, perqué l’assimilacion manifestacion de Besièrs / revendicacion etnista (e donca, fatalament, etnicista), serà aital lèu facha, que balham lo baston per nos far trucar. E puèi, vòli pas dire, mas es un pauc prene lo monde per de colhons, perque, justament, los organizadors sabon plan que la majer part dels militants sabon pas que darrèr l’artista mediatic, darrèr lo rei del produch derivat estampilhat, i a lo pòrta paraula que disiaí.

 

 

 

J.-P. Cavalièr

 

II-  Reaccion de Patrick Nouguier

 

A prepaus de Ben…

 

 Si ben vautier es la cibla deis « jacobins » de tota mena, es benlèu un pauc per aquò, que leis organizators de la manifestacion de Besièrs lo causigèron.

 Lo cap redactor de la Setmana deu tanben èsser la cibla deis « jacobins » e es pas per aquò qu’escriu son jornau en Francès.

 Dins lo monde, quora un pòble a una lenga originala, disem qu’es una nacion o una nacionalitat.

 Vese pas per de que n’en faràm l’eonomia en cò nòstre.

 La generalitat de Catalonha reconeis la val d’Aran coma realitat nacionala Occitana, quò faguet pas d’esclandre dins lo mitan occitanista.

 Crese que ara, toteis sabem que siam una nacion e si manifestam per nòstra lenga, manifestam per mai de libertat, mai d’autonomia, per afortir un país.

 Per far grelhar nòstra lenga e nòstra cultura avèm besonh d’una aministracion Occitana…

 Leis regions benlèu ?

 

Patrick Nouguier

 

 

III- Aital la manifestacion Besièrs 2007 serà nacionalista ?

 

Quatre remarcas pichonetas en responsa a la reaccion de Patrick Nouguier (n° 574):

1- La definicion de la nacion en partent de la lenga (i a nacion quora i a lenga) es fòrça particulara : se trapa quasiment pas jamai sus un dictionari que que siá, occitan, francés o autre (quora dison « nacion » lo monde volon generalament dire quicòm mai) e subretot es negadas pels fachs : i a un pauc pertot dins lo monde de revendicacions « nacionalistas » que son pas brica apujadas sus de diferéncias de lengas.

2- Mas la causa importanta es qu'a parlar de « nacion » lo monde del PNO parlan tanben d’un projècte non solament d’autonomia (mai de libertat regionala etc. e evidentament sèm totis d’accordi) mas tanben de « sobeiranetat » : la tòca es ben de fargar un Estat nacion. Perqué pas ? Mas almens o cal dire. Aital podrem respondre clarament que sèm nombroses a pas voler luchar per aquò, e qu’avèm de concepcions de la reconeissença democratica de la diversitat culturala e linguistica fòrça diferentas de la nacionalista.

3 - Afortir que « ara toteis sabem que siam una nacion » es risible. Anatz un pauc o dire als parents de calandreta qu’èran una partida fòrça importanta de la manifestacion de Carcasona ! E vòli solament remembrar que lo mot d’òrdre de las doas manifestacions es « Anem per la lengua occitana » e pas « Anem per la nacion occitana » ! Aital donca, i a un discors cripto-nacionaliste que punteja, ma subretot que se fa largament darrèr l’eschina del monde - perqué fariá paur de’n parlar, subretot en França, perqué cal preparar los esperits, e que te sabi… que sembla fòrça a de la manipulacion.

4- Enfin, vesi que i a pas un mot sus la nocion d’ « etnicisme ». Encara un quicòm pels iniciats ?

JP. C

 

 

IV-

A prepaus de l’aficha de Ben

Dins La Setmana (N° 569), un lector repròcha als organizaires de la manifestacion venenta lo 17 de març de s’enganar e d’enganar los militants occitanistas en causissent Ben per l’aficha.

Es sa letra que ten tres enganas.

1) Una engana sus l’art. Sufiriá qu’un artista aguèsse « una signatura prestigiosa », que faguèsse « vendre de tot » e que foguèsse « mediatic » per aver pas cap de talent. Los organizaires aurián causit « un nom » puslèu qu’una « polida aficha ».

Se basta d’aver pas cap de talent per èsser celèbre, far vendre de tot e èsser mediatic, soi candidat ! Emai me pausi pas en grand coneisseire d’art, per ieu la celebritat mondiala de Ben ven al contrari de son talent e emai de son gèni. Çò que fa pinha. Ven de l’espontaneïtat, de la simplicitat, de la frescor, que ieu i vesi las de l’enfància. Sembla aisit, mas i a pas que los pus grands que las an. Picasso n’es l’exemple màger. « Lo gèni de l’enfància, quand s’atuda, es per tot jamai. Se ditz de longa que del vèrm sortís lo parpalhòl. Pels òmes, es lo parpalhòl que dona un vèrm. » (Montherland, La Reine morte). I a d’artistas qu’escapan a aquò. Ben n’es.

L’aficha de Ben es diferenta de la que Pèire François faguèt per la manifestacion de l’an passat (qu’èra excellenta). Efectivament, la cal diferenta. Sas qualitats son autras. Es estonanta per una manifestacion. Pas d’esbrofa. Òm la pòt aimar o pas, la trobar adaptada o pas. Question de gost. Mas metre en causa Ben coma artista es derisòri.

2) Una engana sul militantisme. Ben a d’opinions (l’etnisme nacionalitari de Fontan) e milita per elas. Es son afaire. S’engatjar per sas opinions se considèra coma un dreit e emai un dever per tot un cadun. Per un artista, seriá defendut ?

Aquelas opinions « son pas partejadas per la granda majoritat del mond que manifèstan per la lenga d’òc. » Se compreni plan, cal espepissar las opinions de totes los militants occitanistas, determinar quinas son majoritàrias, e puèi fa signar un « bilhet de confession » a totes los militants per limitar los dreits de los que sas opinions son minoritàrias - o emai los escartar. Ont anam ?

Que las tèsis etnistas nacionalitàrias de Fontan, que Ben defend, sián justas o pas a pas res a faire aicí. Interferisson pas dins son aficha.

Òm pòt trobar las posicions etnistas nacionalitàrias de Fontan falsas o inadaptadas a la situacion de l’occitan, mas aquel « sistèma ideologic a pretension scientifica » a pas res contra la libertat e los dreits de l’òme, el. En mai, se lo partegi pas, supòrti pas que d’unes l’ataquen dins la sola tòca de sauvar lo nacionalisme francés coma « pensada politica corrècta ».

3) Una engana estrategica. L’aficha de Ben permetriá als « sobeiranistas, republicans radicals, jacobins impenitents e autres laïcards » d’assimilar la manifestacion de Bezièrs a una « revindicacion etnista » perque l’an marcat al roge coma simbòl del comunitarisme, a causa de son adesion a las tèsis de Fontan.

Aquò vòl dire que davant los nacionalistas franceses caldriá una estrategia defensiva. Evitar de longa tot çò que poiriá paréisser suspècte de metre en causa lo nacionalisme francés. « Sèm de la granda França e ni cort ni costièr ».

Se ganha pas res atal. Atacaràn totjorn l’occitanisme coma « comunitarisme ». An pas besonh de Ben per aquò faire. Pièger : mai faràs acte de somission, mai te caldrà plegar. Braves que son, te daissaràn benlèu la berreta e l’accent. Los poiràs mercejar.

L’engana màger, es que los temps an cambiat. Lo nacionalisme francés es pas pus un pet, es una lofa. A pas pus los mejans formidables de la riquesa, de la fòrça e de la dominacion de l’epòca industriala classica, que li permetián de dominar una bona part del planeta. (Las gents en majoritat èran forçadas de seguir lo succès. Es totjorn atal. Seguiguèron tanben Napoleon. D’autres seguiguèron Hitler).

Los temps son per una estrategia ofensiva. Lo nacionalisme d’ara, dels sobeiranistas als jacobins e a Le Pen, es pas lo nacionalisme de conquista d’ièr, es un nacionalisme de defensa. Es lo nacionalisme de la nostalgia e de la caganha. Son eles que son sus la defensiva a cada debat public sus l’istòria de França, l’esclavagisme, lo colonialisme, la collaboracion, etc. Es a nosautres de pinhar. Los cal atacar sus las persecussions lingüisticas e culturalas. Nos cal mostrar que son pas qu’un aspècte de l’imperialisme francés coma aqueles autres. Son eles qu’an traït de longa los ideals de dreits de l’òme del començament de la revolucion, e que contunhan de lo traïr. Son eles los particularistas.

Avèm pas cap de leiçons d’universalisme a recebre dels etnocentristas franceses, ni de leiçons de libertat a recebre dels nostalgics de la tresena republica colonialista.

Contunhan d’aver de poder dins l’estructura de l’Estat francés, que, per çò que creson sa foncion, ensaja de contunhar de defendre lo nacionalisme francés. Mas dins la massa de la populacion, es pas pus que la tolerància d’una tradicion. Tot es per cambiar.

Los organizaires de la manifestacion del 17 de març an fait una causida impecabla. Manifestarem impecablament deman a Besièrs coma ièr a Carcassona.

Sèrgi Granièr, 21/8/2006

 

5- A perpaus de la « pòlemica » Ben…

Char Sèrgi Granièr,

Dins lo limerò 575 de la Setmana, te prenes la defensa dau Ben Vautier coma artista. Se chascun a lo drech de se dire Occitan (o pas), chascun a lo drech de se pensar artista. Ben se ditz se-mesme artista mai « intelectuala » : eu zo es per beucòp de monde, ‘qu’es un fach. Te tòrne ‘pelar que lo Joan-Peire Cavalier, dins lo limero 573 de ‘queu jornau, a p’un moment a afirmat lo contrari.. Eu a solament dich que lo Ben avia segurament estat chausit tamben per sa nòtorietat, çò qu’es ‘n’estrategia que se puòt comprener. Aquò dich, podes pas contestar que lo Ben a efectivament ‘na nòtorietat giganta dins tota l’Occitania mai en França en generau e que se dau monde mau avesats dau « problema » occitan van, gracia a ‘quel’aficha, far un torn sus son siti Internet, i’a de que los espaurujar…Parlam ‘qui d’un tipe que, dins sos escrichs, tòrna botar en causa lo dangier que constituavan per las populacions daus òmes coma Saddam Hussein, Mugabe e Milosevic, en invocant ‘na manipulacion mediatica occidentala !

Sèrgi, te semblas prestar aus contradictors de Fontan la sola vòlontat de defendre lo « nacionalisme françès ». Foldria surtir de la paranòià (lo Fontan era d’alhors un brave paranòiac) e comprener que quauqu’uns pueschan criticar lo nacionalisme occitan sens esser pertant daus nacionalistas françès ! Sabes-tu solament qu’òm puòt ne pas esser nacionalista dau tot ?

Que ‘quò te plase o pas, chausir lo Ben per representar lo vanc de la massa occitana determinada, ‘qu’es coma chausir Micheu Sardo (o Jan Ferrat d’alhors) per representar lo dinamisme françès a l’estrangier. Comprèn que quauquas personas pueschan se sentir mau representadas o ben traïdas. Pensi, coma beucòp de monde, que ‘qu’auria estat possible, permieg la miliassa d’artistas occitans que son, de ne’n chausir un que sia mens marcat politicament, istòria que ‘quel’aficha federa vraiment tots los Occitans, de totas « confecions ».

Char Sèrgi Granier, ieu ‘chabarai coma te l’as fach, sus lo ton de la leiçon, per ‘n’afirmacion tant estrecha e barrada que la tiana : los organisadors de la manifestacion an pas fach ‘na bona chausida ! Mas defilaram bravament.

‘Quel’annada aurai pas de tròp enveja de pegar ‘quel’aficha de pertot, mas zo farai segurament per consciéncia militanta, en m’escharnant tot-parier !

Au còp que vèn, a Besièrs, en 2007 !

 Tiston Crestian

Publicité
Publicité
Commentaires
L
souloment per vos dire qué l'afficha de Ben es en prumier desubre moun pichot "blog" "OCCITAN-TOUAREG"<br /> amistosament
Répondre
J
Lo nacionalisme engimbrat per l'etnisme de Fontan a agut un ròtle certan dins l'occitanisme politic, mas pròba tanben la barradura dels esperits occitans a d'ideologias de sciéncias politicas similaras o/e analiticas que pòrtan un bemòl a l'independentisme nacionalista. Per exemple, ai legit Jürgen Habermas, e n'ai fait un escrit sul men blòg... « Aprèp d'Estat-Nacion », e tantes autres elements suplementaris ; de qué per nosautres ? Nosautres qu'avem una nacion, e que voldriàn un Estat ?<br /> Puèi ai agut de dire pendent una setmana a l'Escòla Occitana d'Estiu, que lo nacionalisme occitan a mestièr d'èstre desvolopat, per poder melhor l'exprimir. Çò que faguèri pendent aquesta setmana d'estiu, e ai agut mantunes "escolans" que ne son estats espavilats ; per exemple, Felip Carbona.<br /> Per clavar ai escrit un ABCDari de l'occitanisme, que ai sonat "Antidòt" ; es disponible per totes qu'o demandaràn sul net. Es un document inacabat e que damora de completar ; es pas publicable dincara.
Répondre
T
Per los que 'quo interessaria, ai 'gut 'na lonja discussion emb dau monde sus la list-oc en julhet per ço qu'avia emes daus regrets a perpaus de 'quel'affar d'afficha e de reservas (per pas ne'n dire mai) a perpaus dau Ben Vautier, que ieu segue sos dires dempuei longtemps e de vrai l'aimi pas ben tant 'queu tipe...)<br /> La discussion que s'es naturalament espandida au nacionalisme e au "fontanisme" (i'a de las intervencions dau Domergue Sumien, dau Jacques Ressaire...) se puot 'trapar dins las archivas de la lista oc, fau s'inscriure crese, l'adreça 'qu'es http://listes.cict.fr/wws/info/list-oc<br /> La discutida comença emb un messatge qu'aia 'pelat "'Quo suffis emb Fontan"<br /> Tiston
Répondre
Publicité